dimecres, 21 de desembre del 2016

Cap a on hem d'anar

[Un dos i seguit, 16-12-16]

Ja ens trobem en la recta final del 2016, un any terrible en segons quins aspectes que ens mostren els noticiaris i esperançador en d’altres, encara que aquests darrers puguin no ser tant impactants. Centrant-nos en el món de les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, tot i que ara no podem ser exhaustius, el cert és que hem tingut alguns d’aquests elements positius.

Ens hem de felicitar, per exemple, un cop més, de la bona salut del món de la cobla, tant per la qualitat mitjana d’aquestes formacions musicals, com per la quantitat de les que estan plenament actives, així com de les moltes i diverses experiències noves que es porten a terme malgrat la indiferència de la major part de l’entorn. Això és possible, en part, perquè disposem no només de bons instrumentistes, sinó també excel·lents compositors i arranjadors. Tant de bo els mitjans de comunicació i els gestors culturals tinguessin la mateixa sensibilitat que els músics en general, sovint disposats a col·laborar en aquests projectes sovint innovadors.

Malgrat algunes visions pessimistes –en part fonamentades-, la sardana com a dansa popular segueix viva i genera un alt volum d’activitat gens menyspreable, amb cites remarcables, però que també són part d’un panorama general amb grans contrastos, passant de moments o llocs de gran vitalitat a d’altres necessitats de revitalització.

Si parlem de la sardana de competició –o esportiva, com cada vegada més se l’anomena-, tot i les dificultats, constitueix un focus d’activitat potent i una cantera de dansaires joves, digna de ser més mimada. També cal valorar el fenomen de les colles veteranes, que han crescut en nombre i competitivitat.

El 2016 també hem pogut gaudir d’espectacles com InSomni, un còctel reeixit i saborós de cobla, DJ i dansa urbana. Un any en el que haurà seguit, lent però decidit, el procés de construcció de la Confederació Sardanista de Catalunya.

A la demarcació de Tarragona cal remarcar la vitalitat de la colla infantil Petits Tarragona Dansa, un any més campiona de Catalunya i sotscampiona en punts lliures. Hem pogut gaudir del Retaule de Santa Tecla, plenament consolidat i més espectacular i corprenedor que mai; mentre que aplecs com el del Baix Camp celebrava els 50 anys i el de la Pobla de Montornès donava un cop d’efecte renovant la junta organitzadora o oferint dues cobles de primera línia. També ha estat l’any que hem sabut que Montblanc serà Capital de la Sardana el 2018. I aquí, a Tarragona Ràdio, hem estat feliços per haver arribat a l’emissió número 1.000.

Només són uns quants exemples que, amb tot, no ens han de fer oblidar les dificultats i els aspectes foscos que també té el sardanisme. Però precisament parant atenció en allò que funciona podem tenir alguns exemples de com treballar i cap a on hem d’anar.

dijous, 15 de desembre del 2016

Colles singulars a Artés

[Un dos i seguit, 9-12-16]

El concurs de colles sardanistes d’Artés, celebrat, com és tradicional, dijous passat dins la gran festa que és l’anomenat “Sarau Artesenc”, té lloc quan el Campionat de Catalunya ja s’ha completat i els grups que hi participen ja donen per acabada del tot la temporada. Ara, arriba el moment de descansar, en molts casos viure activitats extrasardanistes i de caire interior de les entitats, tot esperant que un cop hagi passat el cicle nadalenc es tornin a programar assajos i, possiblement, nous plantejaments per a la nova temporada.

Aquesta situació atípica en el calendari del concurs d’Artés ha fet que compti amb poques colles d’aquelles que comentem del Campionat. L’alt nivell d’exigència d’aquesta competició, sobretot per a les que, a més, participen en el concurs de punts lliures, fa que els dansaires acabin amb moltes ganes d’oblidar-se per unes setmanes del ritme frenètic d’assajos i viatges a concursos per tot el país.

Sortosament, però, el món de les colles és més divers del que pot semblar a primer cop d’ull i, realment, hi ha colles de moltes menes. A Artés, per exemple, s’hi apleguen algunes que potser havien estat molt competitives en altres temps, però per diverses raons no van poder (o no els va interessar) seguir aquella dinàmica. Mentre moltes van plegar, aquestes segueixen a un ritme molt més pausat: des de les que es fan  un fart de fer concursos lliures fins a les que només surten a un o dos concursos al cap de l’any. Fins i tot n’hi ha que només fan exhibicions o s’apunten a trobades de colles veteranes.

En alguns casos, es tracta de colles plenes de velles o no tant velles glòries, formades per dansaires excel·lents que no es poden estar de ballar bé amb gent que balla bé i no han perdut el gust per la competició, encara que sense l’estrés de la lliga de sardana esportiva. Una actitud que mai es pot assegurar que sigui permanent, tant en un sentit com en l’altre, tal i com s’ha demostrat darrerament amb algunes colles veteranes que han revolucionat la seva categoria del Campionat de Catalunya. Són dansaires experimentats, encara amb unes mínimes condicions físiques, que després d’haver-se deslliurat d’obligacions familiars o d’estudis, poden tornar a assumir determinat grau de compromís. I, en molts casos, com hem dit, amb magnífics resultats. 

dimarts, 6 de desembre del 2016

Montblanc serà la Capital de la Sardana l'any 2018

[Un dos i seguit, 2-12-16]

Finalment, ara fa vuit dies, es va confirmar allò que ja havíem apuntat feia setmanes com a xafarderia i que era força probable que s’acabés produint, però que mai se sap què pot passar a darrer moment. Nosaltres ho varem poder anunciar a l’anterior programa: que Montblanc serà la Capital de la Sardana del 2018. Això es va anunciar oficialment divendres al vespre durant l’acte de lliurament dels Premis Capital de la Sardana celebrat a Mollerussa, l’actual Capital.

Serà la primera capitalitat a les comarques tarragonines i encara que comptem el precedent de les Ciutats Pubilles caldria anar a l’any 2002, que és quan ho va ser el Vendrell. En tot cas, sembla que l’Ajuntament montblanquí està engrescat en el projecte que van presentar en el seu moment i que els ha valgut ser l’opció escollida davant d’altres candidatures ben potents. El repte és important, sobretot tenint en compte que a Montblanc l’hauran precedit capitalitats exitoses com l’actual o la que segurament també serà rellevant a Figueres el 2017, una ciutat més gran (té 45.000 habitants, mentre Montblanc poc més de 7.000), un sardanisme poderós i amb directives rejovenides, a més d’un bagatge històric inqüestionable.

Davant de tot això, Montblanc necessitarà la implicació de la resta del sardanisme d’aquestes comarques, necessitat d’una major autoestima en un context cultural difícil per a tothom, però singularment cruel amb ell en forma de buit –i, a vegades, menysteniment- per part dels mitjans i de moltes institucions. No sembla ser el cas de l’Ajuntament de Montblanc, sortosament.

dijous, 1 de desembre del 2016

Cobles de concert

[Un dos i seguit, 25-11-16]

Moltes vegades hem comentat la vitalitat de l’aspecte musical de la sardana i, especialment, de la cobla com a conjunt orquestral capaç d’interpretar les músiques més diverses, sola o amb bona companyia. Un neguit aquest de fer coses noves que també afecta a músics d’aquí, de les comarques tarragonines. Com a exemple més immediat, el concert que oferirà la cobla Cossetània al Palau de Congressos de Tarragona aquest diumenge. Un bon aplec de sardanes i obres per a cobla d’autors clàssics i de gran nivell de qualitat, presentades d’una manera que promet ser diferent, original i ben atractiva.

I, ja entrats al mes de desembre, el dia 17 el ja tradicional concert de Nadal de la cobla Reus Jove. Això no vol dir  que sigui quelcom rutinari ni dedicat a les melodies típiques d’aquestes festes. Res més lluny de la realitat, ja que la gent de la Reus Jove precisament es caracteritza –a banda de la seva qualitat interpretativa- per preparar concerts variats i exigents. Combinen les obres de prestigi consolidat o interessants recuperacions d’arxiu amb les més recents aportacions, fent fusions i arranjaments de tota mena, sovint comptant amb bons músics convidats. Un concert, per cert, que anirà seguit per un altre gairebé acabant l’any a Llorenç del Penedès i un tercer al gener al Bràvium de Reus.

Tornant a la cita d’aquest diumenge amb la Cossetània, val la pena remarcar que el Casal Tarragoní, entitat a la qual està vinculada aquesta cobla, aprofitarà l’ocasió per lliurar la primera edició del seu premi dedicat a reconèixer persones i entitats que es distingeixin pel seu suport a la cultura del país. Enguany correspondrà a la Fundació Privada Mútua Catalana, sens dubte sobradament mereixedora del guardó, atesa la seva col·laboració valuosíssima en aquests temps de crisi i retallades en les iniciatives més diverses, entre les quals hi ha, evidentment, el Casal Tarragoní.