L’ensenyament de ballar sardanes

[Un dos i seguit, 29-7-16]

Aquesta setmana, a l’apartat corresponent d’aquest programa, coincideixen dues notícies que ens parlen d’un aspecte fonamental per al futur de la sardana: l’ensenyament. Es tracta de dues grans iniciatives, d’abast nacional, que junt a les moltes altres més modestes, de caire local, sovint individual, permeten comprovar que hi ha consciència en aquest sentit i, sobretot, molta gent disposada a posar-hi el seu gra de sorra. Un gra que, no poques vegades, acaba sent molt més que això.

Certament, hi ha cursos de gran abast, que impliquen molts monitors, amb una organització complexa i fins i tot traient el màxim profit de les noves tecnologies. Es fan cursos a les escoles i a casals d’avis, a centres cívics, casals i colles sardanistes. Predominen els cursos gratuïts per als usuaris o amb preus simbòlics, amb docents que actuen amb altes dosis de voluntarisme i amb retribucions, quan hi són, més aviat modestes.

No han faltat, tampoc, els esforços per procurar dotar a aquests instructors del bagatge necessari: formació teòrica (la pràctica se'ls suposa), material i titulació homologada. Aquesta és una vella lluita de la Federació i, ara, de la Confederació Sardanista, amb resultats desiguals. No es tracta, com algú ha cregut, de voler-ho controlar tot, sinó d’intentar oferir un mínim de qualitat i de coordinació en aquesta feina sovint poc vistosa de cara al carrer, però sens dubte important. També és clar que es tracta d’una de les finalitats fonamentals de l’esmentada Confederació.