dimarts, 17 de novembre del 2015

Sardanes a la televisió

[Un dos i seguit, 13-11-15]

Sovint, davant la reivindicació per part del món sardanista d’un espai a la televisió catalana que tracti d’aquestes qüestions s’esgrimeix l’argument que una ballada de sardanes no té prou atractiu per al mitjà televisiu, que no presenta la plasticitat ni l’emoció que, posem per cas, sí que creuen que té una actuació castellera.

Naturalment, si tenim en compte un espai que, ja fa anys, es limitava a plantificar una càmera en un aplec i enregistrava allò que hi havia al seu davant i sense res més, és clar que resulta una cosa insulsa i totalment contraproduent. El cas és que la mateixa cadena –TV3- va disposar, durant anys, d’un espai fet de manera professional i amb gran coneixement de causa, que desmentia totalment aquell argument. Amb uns mitjans molt precaris, això sí, els esforçats responsables disposaven de coneixement d’allò que tractaven i sabien treure’n força suc. Només mancava, doncs, el pressupost necessari, a anys lluny del que requereix qualsevol retransmissió castellera, i no ho dic només per la durada que acostumen a tenir.

Aquell equip va demostrar de manera sobrada que hi ha tema abundant i que és possible fer un programa interessant per a tothom, no només per als iniciats o els seguidors habituals d’aquestes activitats. Les mancances que s’hi podien trobar eren, bàsicament, degudes a les esmentades limitacions de pressupost i de temps per desenvolupar tot allò que es podia tractar.

Aquestes dies, per exemple, un espai d’aquesta mena tindria força matèria primera. Només en el sector de les colles de competició s’hi podrien fer programes esplèndids sobre les finals de Balaguer de la setmana passada o la dels dansaires més joves de diumenge a Valls. I no parlem de la final de punts lliures del dia 29: res a envejar, per exemple, de qualsevol retransmissió de ball de saló com les que es fan habitualment. També se’n podria treure suc de molts concerts, des dels més clàssics als més trencadors, que de tot n’hi ha, sortosament. I és que, com deia, podríem fer una llista molt llarga. Però bé, ja sabem que als catalans, a vegades, ens ha costat apreciar allò que tenim a casa. Algú haurà d’explicar, alguna vegada, les gestions que van fer falta, en el seu moment, per convèncer la mateixa televisió per retransmetre el concurs de castells, una cosa que ara sembla natural, però que fa uns anys certes ments pensants d’aquell mitjà no ho veien tant clar.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada