Sardanes per Santa Tecla

[Un dos i seguit, 19-9-14]

Tothom, en el món de les colles de competició, es va alegrar molt quan es va saber que el concurs de colles de les festes de Santa Tecla d’enguany s’havia de fer a la TAP, a la plaça de toros. Després, un cop celebrat, la sensació dels que hi vam ser és més aviat agredolça. És evident que el lloc és ideal: un espai ampli tant per a les colles com per al públic, tot plegat en molt bones condicions, no calia patir pel temps i per disposar d’espai per canviar-se els balladors....

Tot això hi va ser, és clar, però també hi va haver algunes coses que van aigualir una mica aquelles bones perspectives. Primer, la pífia al programa oficial de les festes, on vés a saber perquè s’anunciava una hora i mitja abans de l’hora real i, de fet, la de sempre. Després, la manca gairebé absoluta de divulgació prèvia més enllà del que haurem dit aquí i algun cartell penjat a diverses botigues, mentre els mitjans de comunicació locals prefereixen destacar coses més ‘guais’ i, com a molt, ho publiquen, a posteriori, a la mateixa pàgina on els lectors feliciten la cunyada o l’avi que fa anys, i encara gràcies que algú els va enviar la fotografia.

Un cop a dins de la plaça, ningú es va plantejar, ni de lluny, revisar les planxes de fusta que protegien l’arena en el concert d’un parell de dies abans, de manera que els balladors van haver de patir, en tot moment, pels claus que sortien amenaçadors aquí i allà, o per aquelles planxes que, sovint, es movien lliurement. A les grades, el públic hi era, però poc en proporció a la capacitat del recinte, proporcionant una imatge més aviat trista, resultat d’aquella buidor promocional que deia.

Encara que segurament l’entitat organitzadora podia haver fet alguna cosa més en aquestes i altres mancances, la veritat és que, ben mirat, potser encara van fer prou. La immensa solitud d’aquests i altres promotors sardanistes a l’hora d’emprendre qualsevol cosa en el peculiar món cultural tarragoní mereixeria tot un estudi. Després dels fets de les festes de Sant Magí, on la ballada del dia del patró es va mostrar, més que mai, aquest menyspreu, ara ja patim per les ballades de Santa Tecla i la Mercè. Quina una en passarà aquesta vegada?