dimarts, 30 de setembre del 2014

Ja no els hi treu ningú

[Un dos i seguit, 26-9-14]

 La feina ben feta -primer que tot-, però també aquella que, a més, s’assembla a la manera de fer del corredor de fons, és a dir, constant, pacient, no només pensant en assolir fites immediates, que també, sinó aquelles que arriben més endavant, potser a llarg termini, aquesta mena de treball, dic, és el que han assumit, de sempre, la gent de les colles del grup Tarragona Dansa.

Amb més de trenta anys d’història, les seves colles han aconseguit moltes fites remarcables, inclosos diversos campionats de Catalunya, però el concurs de diumenge passat a Barcelona va ser especial. La seva colla gran, la que dóna nom a l’entitat, no va guanyar el concurs, que era vàlid per la Final A, però sí que va obtenir el millor resultat que mai hagi obtingut una colla tarragonina a la que alguns ja anomenen la categoria absoluta del Campionat de Catalunya. A la classificació final, un segon lloc, que ja és molt, però sí entrem en detall, veurem que en una de les tres sardanes de competició van situar-se en primera posició, al davant de la potent colla “Mare Nostrum”, quelcom inèdit fins ara per a ells. Tot plegat, ha fet que la “Tarragona Dansa” a hores d’ara sigui la segona a la classificació general, cosa que tampoc s’havia aconseguit abans, ni ella ni cap altra colla tarragonina.

Per acabar-ho d’arrodonir, a més dels bons resultats de les altres colles que representaven la ciutat –segons els infantils “Petits Tarragona Dansa” al seu campionat, i primers els alevins “Xerinola” com a lliures-, els de la colla gran es van endur l’apreciat trofeu Montserrat Bullich, destinat a premiar la colla amb el millor paper global, és a dir tenint en compte, entre altres aspectes, el lluïment i la revessa.

No sé el que passarà en el que queda de campionat, però, de moment, la satisfacció i l’orgull del resultat a la plaça de la Catedral barcelonina ja no els hi treu ningú.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Sardanes per Santa Tecla

[Un dos i seguit, 19-9-14]

Tothom, en el món de les colles de competició, es va alegrar molt quan es va saber que el concurs de colles de les festes de Santa Tecla d’enguany s’havia de fer a la TAP, a la plaça de toros. Després, un cop celebrat, la sensació dels que hi vam ser és més aviat agredolça. És evident que el lloc és ideal: un espai ampli tant per a les colles com per al públic, tot plegat en molt bones condicions, no calia patir pel temps i per disposar d’espai per canviar-se els balladors....

Tot això hi va ser, és clar, però també hi va haver algunes coses que van aigualir una mica aquelles bones perspectives. Primer, la pífia al programa oficial de les festes, on vés a saber perquè s’anunciava una hora i mitja abans de l’hora real i, de fet, la de sempre. Després, la manca gairebé absoluta de divulgació prèvia més enllà del que haurem dit aquí i algun cartell penjat a diverses botigues, mentre els mitjans de comunicació locals prefereixen destacar coses més ‘guais’ i, com a molt, ho publiquen, a posteriori, a la mateixa pàgina on els lectors feliciten la cunyada o l’avi que fa anys, i encara gràcies que algú els va enviar la fotografia.

Un cop a dins de la plaça, ningú es va plantejar, ni de lluny, revisar les planxes de fusta que protegien l’arena en el concert d’un parell de dies abans, de manera que els balladors van haver de patir, en tot moment, pels claus que sortien amenaçadors aquí i allà, o per aquelles planxes que, sovint, es movien lliurement. A les grades, el públic hi era, però poc en proporció a la capacitat del recinte, proporcionant una imatge més aviat trista, resultat d’aquella buidor promocional que deia.

Encara que segurament l’entitat organitzadora podia haver fet alguna cosa més en aquestes i altres mancances, la veritat és que, ben mirat, potser encara van fer prou. La immensa solitud d’aquests i altres promotors sardanistes a l’hora d’emprendre qualsevol cosa en el peculiar món cultural tarragoní mereixeria tot un estudi. Després dels fets de les festes de Sant Magí, on la ballada del dia del patró es va mostrar, més que mai, aquest menyspreu, ara ja patim per les ballades de Santa Tecla i la Mercè. Quina una en passarà aquesta vegada?

dissabte, 13 de setembre del 2014

Novetats que cal saber aprofitar

[Un dos i seguit, 12-9-14]

I, per fi, aquest cap de setmana comencen les festes de Santa Tecla, a Tarragona. Unes celebracions que, per a l’àmbit de les sardanes, els esbarts i la música per a cobla, presenten algunes novetats interessants que s’afegeixen a aquelles cites ja tradicionals com les actuacions dels esbarts (i el seu important paper al Seguici) o les ballades de sardanes. 

Primer, dins els classificats com a actes previs, hi trobem la presentació del Quintet de Cobla Tau, és a dir, una formació de cobla reduïda, un grup de cambra, en definitiva, que interpreta arranjaments de música ben diversa. Una iniciativa de músics d’aquí a la qual només li veiem l’inconvenient que la seva proposta pot quedar diluïda enmig de la immensitat d’actes que hi ha aquests dies. Segur que es mereixen la màxima atenció per part de tot aquell que hi estigui mínimament interessat.

Diumenge, tot un repte: el concurs de colles canvia d’escenari i se celebrarà a la plaça de toros. Un repte per al públic tarragoní, que podrà gaudir de l’espectacle sense les incomoditats que a vegades pot comportar fer d’espectador en un concurs de colles. Ara, només falta que la gent respongui com cal.


I una altra de les novetats, també és positiva, a més de l’interès de la mateixa proposta, pel fet que la iniciativa no ha estat de les entitats sardanistes i que trenca un mur invisible però real que separava tot allò que promouen els sardanistes i la resta d’organitzadors. Em refereixo a l’actuació de la cobla Reus Jove en la programació del Rotet de Santa Tecla, una fira que combina la gastronomia amb la música i on enguany, doncs, també inclourà tibles i tenores.

divendres, 12 de setembre del 2014

Sense por

 [Un dos i seguit, 5-9-14]

Sortosament, no és la primera vegada que podem comentar-ho: les cobles –és a dir, els músics- cada vegada són més desinhibits, s’engresquen a fer provatures o, directament, emprendre noves experiències més o menys agosarades, però, en tot cas, que surten dels límits massa estrets d’unes normes no escrites però sí forçades per les circumstàncies fins no fa gaire plenament dominants.

Uns altres camins que poden emprendre, cal dir-ho, per una major formació tècnica en general, però cal no menysprear l’obertura de mentalitats dels músics en general, no només a les cobles, de manera que l’obertura de portes ha estat en les dues direccions. Això ha permès col·laboracions abans impensables, amb formacions i solistes de tots els gèneres i amb resultats, en la majoria dels casos, com a mínim interessants. De fet, també és habitual que alguns músics compaginin la seva participació habitual en agrupacions ben diverses: cobles, bandes, orquestres, grups de rock... Si ens hi entretinguéssim, podríem trobar exemples de tot.

Sens dubte, el màxim exponent del que comentem és la cobla Sant Jordi, però no és la única, ni molt menys. Per posar només dos exemples propers, fixeu-vos en la cobla Reus Jove amb, entre altres, el seu vital espectacle amb Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, o la tarragonina Cossetània, amb la seva versió Tradiband per a la Festa Major o la nova proposta d’alguns dels seus membres per oferir música de cambra.

 Una desinhibició que, en una altra perspectiva, també manifesten les entitats sardanistes. Al capdavall, com bona part dels catalans, que han entès que en les actuals circumstàncies del país, quedar-se aturats és anar enrere. Per això, també aquestes organitzacions s’han compromès i participen decididament en tota mena d’accions per decidir el nostre futur, sobretot de cara a aquest proper 11 de Setembre i amb la mirada posada en el 9 de novembre.

 

dijous, 4 de setembre del 2014

Novetats per Santa Tecla

[Un dos i seguit, 29-8-14]

Dijous d’aquesta setmana es va presentar oficialment el programa de les festes de Santa Tecla d’enguany. Tal i com ja ha esdevingut habitual, es tracta d’un extens i intens conjunt d’activitats de tota mena, al voltant, és clar, del cor de la celebració, que són els elements tradicionals. Tal i com s’ha dit en aquella promoció, més de 500 actes, entre els quals n’hi ha uns quants de ben interessants que s’inclouen en la temàtica d’aquest programa: la sardana, els esbarts i la música per a cobla. Fins i tot, enguany podem parlar de novetats, de canvis en positiu i de propostes noves.

Més endavant en farem un repàs d’aquest programa, però val la pena felicitar-nos de, per exemple, que el concurs de colles es faci a la plaça de toros, que per fi es pugui presentar el Quintet de Cobla Tau (a partir de la sempre neguitosa cobla Cossetània, la qual recordem-ho, també es ben present al nucli dur de les festes que és el Seguici, on d’altra banda, els esbarts hi tenen un paper fonamental, amb la seva formació ampliada sota el nom de Tradiband); també promet la presència de la cobla Reus Jove al Rotet de Santa Tecla; i, és clar, no ens haurem de perdre el Retaule de Santa Tecla o les ballades de sardanes tradicionals. Només cal esperar que no es repeteixin els problemes de la darrera ballada de Sant Magí, lamentables, entre altres coses, pel fet de ser perfectament previsibles i, per tant, evitables.