dijous, 1 de maig del 2014

Reconeixement excessivament tardà

[Un dos i seguit, 25-4-14]

Un dels Premis Nacionals de Cultura, que atorga el CONCA, ha correspost, enguany, a la cobla La principal de la Bisbal. Un més que merescut reconeixement a una llarguíssima trajectòria de, ni més ni menys, 125 anys. Una fita que poques institucions poden dir que han aconseguit, i més si són de les característiques d’una cobla.
 
També és cert que, segons com ho mirem, ja és ben trist que no hagi estat fins ara que hagi arribat aquest premi. Si bé la cobla bisbalenca ja gaudeix del títol de Cobla Oficial de la Generalitat i de la Creu de Sant Jordi, un premi específic del sector cultural oficial hauria d’haver-se fet efectiu molt abans. A més, l’esmentat títol de Cobla Oficial, atorgat en temps de la República, en l’actual context democràtic va ser restablert de manera totalment honorífica. La veritat és que la Generalitat no ha fet l’ús que segurament caldria d’una cobla considerada com a oficial.
 
Cal tenir en compte, penso jo, la trajectòria de la formació, amb un prestigi mantingut de manera constant al llarg de tots aquests anys, però també s’hauria de considerar la necessària explotació, en el més bon sentit de l’expressió, de la cobla com a orquestra nacional catalana singular, una figura que, sense cap mena de dubte, la de la Bisbal no és la única digna representant, però sí una de les més honorables.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada