El lloc de cadascú

[Un dos i seguit, 24-5-13]

La cobla Contemporània va néixer l’any 1995 i, durant els primers temps, fou una de tantes de les que, sortosament, van aparèixer o es van rejovenir un cop superat el que va ser un llarg període negre per a les cobles i que havia arribat a preocupar seriosament tothom que estava vinculat amb la sardana. L’envelliment de les plantilles va donar pas, doncs, a una etapa que va revolucionar les cobles, amb gent jove i, sobretot, un nivell mitjà realment alt. Amb el temps, el panorama s’ha estabilitzat i darrerament el moviment més aviat s’aprecia en les iniciatives singulars que porten a terme moltes formacions. Ja hem comentat sovint les diverses apostes per l’experimentació, per la fusió o la recuperació de repertoris oblidats, a vegades de gran qualitat. Qui més qui menys ha anat buscant la seva parcel·la en un àmbit que té les seves limitacions però també possibilitats poc explorades.

Els de la Contemporània també han buscat el seu rol en el panorama festiu català i ho han fet, si més no, amb personalitat. Han venut el producte com ningú, tant des del punt de vista del màrqueting, com en la diguem-ne posada en escena de les seves actuacions   –certament desenfadades!-, així com en una incansable activitat discogràfica. Creen autèntics shows, amb els seus corresponents discos, amb composicions la majoria escrites expressament i adaptant músiques que abans ningú havia gosat donar-los-hi forma de sardana, des de clàssics del cinema a cançons de l’estiu o sintonies de televisió.

Tot plegat no ha estat exempt de polèmica. Se’ls ha acusat de fer massa el pallasso, de no tenir sentit del ridícul, de poc rigor interpretatiu o de generar composicions de qualitat molt baixa.... Unes crítiques sospitosament centrades en aquesta cobla i vestides d’una inusual aparença d’exigència. El cert és que els de la Contemporània han engrescat ballades, aplecs i concerts arreu del país, amb un públic nombrós i fidel. Uns seguidors que són alguna cosa més que els analfabets musicals que a vegades alguns detractors hi han volgut veure. Diversos reconeixements han apreciat la funció de promoció de la música per a cobla des d’una vesant lúdica que realitzen i que no cal comparar amb la d'altres formacions fetes des de plantejaments diferents. Com deia, només cal que cadascú trobi el seu paper en el món de la cobla i procuri fer-lo de la manera més digna possible. Estic segur que totes les opcions són compatibles.