Alta cuina

[Un dos i seguit, 22-2-13]

Alguna cosa realment important i transcendent es cou a les cuines d’entitats com la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes. Un xup xup que ja fa temps que es pot sentir i, més darrerament, una oloreta que promet es pot ensumar per poc que estiguem a prop d’aquells fogons i dels cuiners que hi treballen. Fa pocs dies, es donava a conèixer el primer plat del menú, que, com tot allò nou, caldrà tastar per comprovar si realment els ingredients són bons i els correctes, alhora que podrem certificar si la menja és al punt. Em refereixo a la Capital de la Sardana, allò que ha de substituir les velles Ciutats Pubilles, la primera de les quals serà, ben aviat, Arenys de Munt, mentre que per al 2014, amb tota la intenció, es reserva per a Barcelona, per allò de la commemoració del 1714 i la conveniència de vincular-ho amb  quelcom més actual i, sobretot, de futur.

Però aquelles cuines que esmentava tenen feina en un altra afer que, encara ha de ser més important: serà el plat principal, aquell que, de fet, ha de condicionar com serà el sardanisme a partir d’ara. El cas és que ja fa temps que les dues principals entitats sardanistes del país, la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya, que apleguen més de 500 entitats d’arreu del país, han decidit fusionar-se per donar pas a un nou ens que englobi tot el moviment sardanista. L’objectiu és fer més eficaç la seva tasca de representació i coordinació, però, sobretot, presentar una sola cara, amb tot el seu potencial, a organismes i entitats.

Una aposta que no deixa de comportar un risc, però que, ben mirat, la situació actual del sardanisme –tant des del punt de vista positiu com del negatiu- i el de l’entorn, possiblement hi obliguen. Veurem com es desenvolupa tot plegat, com es cuina aquest plat tant compromès. En principi, sembla que molts dels cuiners implicats són dignes d’un Bulli sardanista, com a mínim.