diumenge, 2 de setembre del 2012

Una polèmica eterna: la reducció de tirades

[Un dos i seguit, 31-8-12]
 
El món de la sardana, com qualsevol altra activitat viva, també té les seves polèmiques particulars, unes més transcendents que altres i, a vegades, manifestant-se amb més o menys intensitat. Una de les qüestions que han estat presents de manera més constant gairebé des de que la sardana té l’estructura coreogràfica actual en forma d’un nombre determinat de tirades és, precisament, la conveniència, o no, de reduir aquest nombre de repeticions.
Alguns llibres d’història sardanista han recollit discussions al voltant d’aquest tema aparegudes a la premsa, en forma de cartes al director o d’articles d’opinió, des de dates força reculades. És el cas del darrer volum de la col·lecció de llibres que publica la revista “Som”, dedicat a aplegar escrits diversos sobre la sardana, el darrer capítol del qual tot just és monogràfic sobre si cal escurçar la sardana.
Resumint molt, recordem que els partidaris de treure tirades opinen que les deu tradicionals són massa, fan la dansa monòtona i pesada, tant per a qui escolta com per qui balla, i, a més, interpretar menys tirades permet incrementar el nombre de sardanes per ballada. Així, si s’opta per les set tirades, es passa de les sis sardanes a les nou, fent les ballades més variades.
Naturalment, si diem que hi ha hagut i hi ha polèmiques al respecte, això vol dir que hi ha ferms partidaris d’una i altra possibilitat. I, a més, alguns, amb postures realment fermes i fins i tot tancades. Amb tot, sembla que, poc a poc, està guanyant terreny la reducció de tirades, sobretot els últims anys i a les ballades més que als aplecs, mentre que als concursos de colles, ja fa temps que no n’hi ha amb deu tirades. És molt probable que si segueix aquesta tendència, acabi passant com amb la discussió sobre si s’han de ballar els curts amb els braços avall o amunt. Avui dia, la majoria de sardanistes això ni s’ho plantegen i la majoria ni tan sols saben que, originalment -i actualment alguns pocs irreductibles- es ballava sempre amb els braços amunt.
El debat, però, segueix viu, i, fins i tot hi ha propostes de reducció diferents a la més comuna de set tirades, com a l’aplec de Garcia, on les fan de vuit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada