diumenge, 15 de juliol del 2012

Un argument necessari

[Un dos i seguit, 13-7-12]

La nova junta de la Federació Sardanista de Catalunya, que presideix Joaquim Rucabado, s’ha adreçat a totes les entitats vinculades amb la sardana per tal de demanar-los-hi que participin en una enquesta per tal de disposar –segons la carta de l’ens federatiu- d’un cens real de l’activitat i les dades de les entitats que treballen al voltant de la sardana i la música per a cobla.
És normal que qualsevol equip directiu vulgui saber amb el màxim detall possible amb què compta per treballar i, en aquest cas, les dades són més transcendents quan es tracta d’una organització com la que ens ocupa: una federació d’entitats que només les uneix que, en major o menor mesura, treballen per la sardana i la música per a cobla. A partir d’aquí, hi podem trobar des de seccions d’entitats més grans, a grans potències dins l’associacionisme del país o, senzillament, entitats que, a vegades, només són un nom i una sola persona molt inquieta i activa, això sí. El volum d’activitat també és molt variable, segons l’entitat de la qual parlem.
Entre els raonaments que trobem en el missatge que la Federació ha tramès a les entitats n’hi ha un que m’ha cridat l’atenció. És un que diu que es volen “presentar davant la societat (mitjans, administració, possibles empreses de mecenatge...) amb les xifres reals del moviment que representem”. La veritat és que sempre m’ha semblat que aquesta ha estat una vella assignatura pendent del sardanisme: fer valer el seu potencial, el seu pes real. Perquè la veritat és que malgrat la crisi generalitzada, les retallades i la forta competència d’altres activitats, l’activitat sardanista encara és molt important.
El problema rau en quantificar-ho de manera efectiva, ja que no podem només considerar sardanistes els socis de les entitats o les persones que assisteixen un dia determinat als actes sardanistes. Comptem, per exemple, en una ballada al carrer, els que ballen totes les sardanes, els que en fan tres, una, o cap i només escolten? Realment complicat! Una enquesta ben feta, com sembla que ho és la que ara s’ha posat en marxa, potser hi ajudi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada