Retallem, retallem....

[Un dos i seguit, 6-7-12]

Estem de ple a l’estiu, una època en la qual, des de fa molts anys, a Tarragona s’hi ha vingut celebrant un cicle de ballades de sardanes setmanal que sempre ha tingut força acceptació. Inicialment era els dijous a la nit, sempre a la Rambla Nova, però després es va anar adaptant als gustos de la gent, eternament canviants, encara que no ho sembli: es va passar als divendres i, després, a les nou del vespre en comptes de la nit. A vegades s’hi ha fet activitats complementàries, s’ha comptat amb cobles diverses...

Així, amb aquestes mínimes però essencials variacions s’han anat superant èpoques molt diferents: dictadures, transicions, crisis de tota mena... Des de fa uns pocs anys, però, el cicle s’ha anat escurçant, fins que enguany fins i tot es donava per fet que desapareixeria totalment. A l’hora de la veritat, les gestions i els esforços de l’entitat actualment responsable, l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa, han fet possible que el cicle sí que es pugui fer, encara que reduït a només quatre sessions i, a més, perdent la periodicitat setmanal per passar a la quinzenal. Encara sort, ens diuen, ja que a Reus sí que ha desaparegut del tot.

Entenc que hi ha crisi, que cal retallar, però, què voleu que hi faci, no puc evitar comparar aquest cicle de sardanes, del qual segurament cap mitjà se’n farà gaire ressò a banda de programes de ràdio com aquest, amb el d’havaneres que es porta a terme al Serrallo, amb un important aparell propagandístic, el pressupost del qual ja serviria per pagar un cicle de sardanes sencer, com els d’abans vull dir.