Encerts i errors

[Un dos i seguit, 22-6-12]

Ja em perdonaran els oïdors de l’Un dos i seguit, que poden pensar que em reitero en una qüestió tractada no fa pas gaire, però el cas és que l’objecte de comentari d’avui és quelcom nou i canviant a cada moment per pròpia definició: em refereixo a les noves tecnologies, especialment Internet i les xarxes socials, o, més exactament, a l’ús més o menys encertat que se’n fa. I torno a constatar, un cop més, que tots plegats, en realitat, n’anem aprenent i suposo que de la millor manera possible: a base d’encerts i errors.

Escriure al Facebook, per exemple, pot servir per a divulgar les activitats que porten a terme entitats i associacions de tota mena. Això aviat ho han après les de tipus sardanista, que sempre s’han queixat del poc ressò que tenen als mitjans convencionals. I també s’ha vist que pot ser una manera de debatre tot tipus de qüestions. Ja ho hem comentat diverses vegades, però cal tornar-hi: cert personatge anònim ha animat alguns grups de Facebook tot exposant, de manera volgudament barroera, certes mancances, vicis i posicions personals o col·lectives negatives del sardanisme, sobretot des de la perspectiva musical. Però les maneres (l'anonimat, l’atac indiscriminat i el fet de no donar peu al debat) han limitat aquesta iniciativa, i fins i tot han creat situacions delicades. Per dir-ho d’una manera resumida, no és el mateix la ironia fina i alhora directa d’un “Polònia” que certs programes de teleescombraria de determinades cadenes pretesament descobridors de grans o petits afers.

D’altra banda, un exemple positiu d’aquests últims dies ha estat veure com la iniciativa de diversos particulars de divulgar activitats, també per Facebbok, gràcies al diàleg virtual, s’està combinant amb l’agenda del web de la Federació Sardanista, hereva del butlletí que des de fa molts anys s’oferia als informadors i que va saber evolucionar del vell ciclostil a la presència a la xarxa i, per tant, oberta a tothom.

Són dos exemples clars que, a vegades, les coses es fan malament i altres molt més bé. Ara, només cal saber aprendre la lliçó i aplicar-la, és clar.