Aquesta vegada, els
nostres oïdors em permetran que parli, encara que sigui breument, d’aquest
mateix programa: “Un dos i seguit”. La
veritat és que he caigut en la temptació de voler celebrar allò que, segons com, pot semblar tant absurd, si ho mirem fredament i amb certa
perspectiva, dels números rodons.
El cas és que la d’avui
és l’emissió número 800 del programa i, malgrat el que acabo de dir, la veritat
és que fa goig veure una xifra tant gruixuda com aquesta, i més si tenim en
compte que vam començar a comptar en el moment que es va produir un canvi de
nom (entre altres modificacions) i que, prèviament, havien sortit en antena al
voltant de 500 programes més. En total, doncs, (i això, insisteixo, no és una
xifra exacta), unes 1.300 setmanes de presència de les sardanes, els esbarts i
la música per a cobla a l’emissora de la ciutat.
D’altra banda, la vista
d’aquest munt de programes també espanta una mica, produeix cert vertigen, ja
que evidencia que ha passat un nombre considerable d’anys des de que es va
encetar aquesta experiència radiofònica. Una experiència que, cal dir-ho,
resulta molt gratificant, primer perquè tractem una qüestió que, evidentment,
als que fem el programa ens agrada, però també pel bon acolliment que sempre
hem tingut per part dels responsables i dels treballadors de Tarragona Ràdio.
I, és clar, sense oblidar les bones sensacions que ens fan arribar, per
diverses vies, els oïdors; per això, no ens fan falta sofisticats estudis
d’audiència: sovint, aficionats i no aficionats ens doneu a entendre que, com a
mínim, us interessa l’ “Un dos i seguit”.
Sapigueu que, mentre no
ens manquin aquests suports, el programa seguirà, fidel, a la seva cita
setmanal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada