dilluns, 31 d’octubre del 2011

Més viva que mai

[Un dos i seguit, 28-10-11]

La setmana vinent, del dijous 3 al diumenge 6 de novembre, se celebrarà la 14a edició de la Fira Mediterrània de Manresa, un aparador realment extraordinari de tota mena d’espectacles d’arrel, principalment d’aquí, del país, però també una remarcable participació forana.  Tal i com correspon a una fira de veritat, tot aquest muntatge té un caire professional, és a dir, encarat a aquells que poden contractar espectacles, però sense deixar de banda l’obertura  total al públic en general.
Enguany, crida l’atenció la gran quantitat de propostes que podem situar dins l’àmbit  d’interès bàsic del programa, és a dir, les sardanes, els esbarts i la música per a cobla. De fet, el que se’ns ofereix en aquest sentit ve a ser una confirmació amb escreix de quelcom que a l’Un dos i seguit hem comentat i defensat moltes vegades: que mai com ara s’havien fet tantes experiències diferents i, a vegades, agosarades de barrejar la cobla o algun dels seus instruments amb altres formacions i estils musicals. No és que a Manresa hi sigui tot el que s’està fent ara –això seria pràcticament impossible-, però sí una bona mostra prou representativa.
No fa pas gaires anys, hi havia una ballada típica de sardanes i poca cosa més. Entenent que estem parlant d’una fira que pretén oferir coses noves, diferents, allò no semblava gaire oportú. Segurament molt digne, però de ballades com aquella ja n’hi ha moltes arreu del país. Enguany, en canvi, hi haurà, per exemple, cobles realment singulars com La Principal de Júpiter, amb el neguit del músic Marc Timón al darrera, o la Cobla Catalana dels Sons Essencials, amb l’incombustible i sempre sorprenent Marcel Casellas. Hi trobem cobla amb cantautors, amb jazz o músiques de mil i un racons del món Això i moltes coses més que després comentarem i que permeten reafirmar que la cobla és més viva que mai.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

No tenim por!

[Un dos i seguit, 22-10-11]

Aquest cap de setmana se celebra una de les festes més multitudinàries de l’any i, alhora, amb una mitjana d’edat dels presents més baixa: la Festa dels Supers, a l’Estadi Lluís Companys de Barcelona. És natural: es tracta del club amb més socis, als quals se’ls presenta l’oportunitat de passar-s’ho bé amb la presència física dels personatges que cada dia poden veure per la televisió.
A més, diumenge, per segon any consecutiu, hi haurà una presència notable de la sardana i els esbarts. Aquests estaran representats per dues seccions infantils d’altres tantes entitats, mentre que pel, que fa les sardanes serà amb una cobla ideal per a aquestes tasques, la Contemporània, i quinze colles infantils, juvenils i alevines, entre les quals dues “Xerinola”, de l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa. Els primers engrescaran l’ambient tal i com saben fer habitualment amb els seus Sardaxous, alhora que explicaran les característiques bàsiques dels instruments més singulars de la cobla; i les colles, a més d’oferir una exhibició, després es barrejaran amb tots aquells nens i nenes que ho vulguin en un taller de sardanes per tal d’iniciar-los en aquesta dansa.
Sens dubte, una magnífica iniciativa per tal d’apropar la sardana als més petits de la millor manera possible: com una activitat divertida i on, malgrat tot, hi ha un bon contingent de gent molt jove que s’ho passa bé i que allí ho demostraran plenament. 

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Virtuals campions

[Un dos i seguit, 15-10-11]

La notícia de la setmana per al sardanisme tarragoní és d’aquelles que dóna gust d’esbombar: una colla de la ciutat, a falta encara de l’últim concurs del campionat, ja es pot considerar matemàticament campiona de Catalunya. Es tracta de la colla de veterans “Toc de Dansa”, la qual ja havia aconseguit aquesta fita en dues ocasions anteriors: ara fa tres anys i també la temporada passada.

Per als que coneguin el funcionament d’aquesta competició sabran que és força exigent, almenys per a les colles capdavanteres; i els que estiguin al dia de la categoria de veterans poden donar fe que aquesta és ben diferent a la de fa anys. Tradicionalment, el gruix de les colles eren de les que ara anomenem grans, mentre que en moments de puixança també hi havia força anelles juvenils i, menys, infantils i alevines. Les veteranes, fins a dates relativament recents ni tan sols disposaven de categoria pròpia i acostumaven a estar formades per persones grans, les quals només pretenien passar-s’ho bé ballant sardanes d’una manera diguem-ne seriosa. En tot cas, l’aspecte competitiu no era, precisament el més important. Colles d’aquestes encara n’hi ha i això és molt bo i admirable, però el que ha canviat és que han sorgit unes quantes colles integrades, bàsicament, per exballadors de colles amb una gran experiència en competició, amb certa edat però amb un estat físic encara acceptable i amb responsables bregats en els campionats i, per tant, amb capacitat, tots plegats, d’exigir-se un nivell força alt, impensable no fa pas gaire en aquesta categoria. Naturalment, són lluny de les possibilitats de colles  formades per nois i noies de vint o trenta anys, però la realitat del campionat demostra que s’hi ha apropat força. 

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Ara, també els divendres

[Un dos i seguit, 8-10-11]

A partir d’aquesta setmana, el programa Un dos i seguit, quan arriba a l’edició 770 (la 1.270 si comptem l’espai que el va precedir amb el mateix tipus de contingut igualment a Tarragona Ràdio), passa a emetre’s, també, els divendres al vespre. Fins ara, i des del primer dia, sempre ho havia fet en dissabte, una cita aquesta que, per cert, no desapareix, ja que a la repetició habitual dels diumenges s’hi afegeix aquesta altra. Així, el setmanal repàs a l’actualitat i tot allò que afecta la sardana, els esbarts i la música per a cobla a Tarragona Ràdio s’ofereix els divendres, en directe, a dos quarts de nou del vespre; en diferit, els mateixos divendres a dos quarts de dotze de la nit, els dissabtes a les 12 del migdia i els diumenges a les 10 del matí; sense oblidar que també el podeu trobar per la TDT i, sempre que es vulgui, per Internet.
Allò que no canvia és la filosofia bàsica del programa: parlar de sardanes, de cobla i d’esbarts per tal d’estar al corrent de les activitats, de les problemàtiques específiques o de les més generals que els afecten i per divulgar aquesta música tan singular i característica del nostre país. Ja ho sabeu i, sobretot, allò que sempre voldríem dir però no sempre hi pensem: que restem oberts a les vostres aportacions, en forma de comentari, d’informació, de queixa, d’opinió, de suggeriment... Gràcies per endavant.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

Separar el gra de la palla

[Un dos i seguit, 1-10-11]

La setmana passada feia referència a l’esclat de les anomenades xarxes socials produït els últims anys, fenomen al qual no ha estat aliè el món de la sardana i de la cobla. I no ho ha estat, tal i com deia, sobretot les últimes setmanes, amb una autèntica allau de missatges, de debats, de rèpliques, fins i tot d’excessos, malentesos i sortides de to...
Tot plegat, recordem-ho, incitat per algú que es mantenia en l’anonimat, rere el pseudònim de Pere Puigdeltaulat, qui va exposar un munt d’opinions agosarades sobre la vesant musical de la sardana, sobretot compositors i cobles. I ho diem en passat ja que sembla que s’ha retirat (no sabem si temporalment o de manera definitiva), potser participant-hi rere un altre pseudònim o la seva identitat real, vés a saber! El cas és que s’han encetat públicament debats molt interessants que fins ara s’havien mantingut en privat, sobre qüestions com les condicions laborals dels músics, les programacions i la qualitat de les cobles, les relacions entre músics, públic i organitzadors, etc.
Malgrat les pocasoltades d’algun dels participants i els abusos verbals d’altres, en conjunt el seguiment ha estat enriquidor i encara ho pot seguir essent, perquè les opinions, tot i que amb una notable minva en la freqüència, segueixen. Potser no es pot pretendre que a Facebook s’arregli res concret, però si es parla de coses importants que restaven ocultes, ja serà tot un èxit. Les conclusions fermes, si és que són possibles, és probable que s’hauran d’assolir en altres llocs, però segur que hauran de comptar amb allò que es pugui extreure de bo després de triar pacientment el gra de la palla.