Encàrrecs

[20-3-10]

En el seu moment, els organitzadors dels prestigiosos premis Joaquim Serra van decidir canviar d’estratègia i seguir homenatjant la figura d’en Serra amb uns concerts en els quals, en el context d’un programa molt exigent, s’hi estrenen obres d’autors nous o que han treballat poc en el món de la cobla, però que en tractar-se de figures rellevants hom creu que poden enriquir aquest tipus de música amb visions noves o, si més no diferents. Els resultats d’aquesta nova via han estat força interessants i l’exemple d’aquesta mena d’encàrrecs ha estat seguit pel cicle Cobla Cor i Dansa que organitza el Palau de la Música, aquest afegint-hi la figura dels directors convidats, també noms de prestigi que s’avenen a treballar, encara que sigui per una vegada, amb bones cobles.

A les entrevistes que hem pogut escoltar o llegir amb aquestes patums de la música del país i, a vegades, procedents de més enllà de Catalunya i, fins i tot, de l’Estat, tots coincideixen en posar de relleu el valor, l’interès i la potencialitat de la cobla com a conjunt orquestral o de cambra. Ho fan sense prejudicis, parlant només com a músics amb carreres consolidades que no han de justificar-se, precisament, ni han d’acontentar ningú. Un contrast flagrant amb l’actitud menyspreadora de segons quins altres agents del món musical i cultural autòcton.