dijous, 12 d’octubre de 2017

Consciència tranquil·la

[Un dos i seguit, 6-10-17]

Ja ho comentàvem fa poques setmanes: la gent de les sardanes, els esbarts i la cultura popular, ja en tenien d’experiència en defensar el país en temps difícils i més enllà de la simple pràctica de les respectives activitats. Algú, algun dia, hauria de recollir aquestes accions concretes i militàncies perllongades que, per raons òbvies, en el seu moment no van quedar registrades enlloc més que en la memòria dels que ho van viure i en la d’uns pocs més a qui ho van confiar.

Aquesta és una de les mil i una coses que em van passar pel cap diumenge passat mentre, igual que altres milers de ciutadans, feia guàrdia al meu col·legi electoral. Com tothom, acollonit però il·lusionat i ferm, pensava també en personatges com, per exemple, el Josep Maria Yago, sardanista i militant de moltíssimes causes justes, que ja fa anys va patir la repressió policial de la última època oficialment franquista i la transició, amb presó inclosa, que si una terrible malaltia no se l’hagués emportat no fa gaires anys, aquests dies també hauria estat a primera línia de combat pacifista però decidida al costat de la seva gent. Segur.

Caldria deixar constància, insisteixo, d’aquestes i moltes altres experiències que ens podrien explicar aquells que van tenir alguna responsabilitat en entitats, colles i cobles d’aquells anys. Malauradament, aquest treball no tindria només una perspectiva històrica, sinó que hauria d’estar obert  a allò que estem vivint ara mateix, tot i que cal esperar que per poc temps. Caldria ressenyar, per posar només un exemple recent, actituds dignes com la de la decisió de la presidenta de l’Esbart Santa Tecla, Rosa Llorach, junt a altres membres de l’anomenat Senat Tarragoní, de deixar la seva pertinença a aquest ens. Després de les salvatjades comeses per la policia diumenge passat i de les reaccions o no reaccions que hi ha hagut per part de segons qui, va bé vetllar per tenir la consciència tranquil·la. 

dijous, 5 d’octubre de 2017

Comunicats

[Un dos i seguit, 29-9-17]

La setmana passada, arran dels esdeveniments que van tenir lloc al nostre país, les principals entitats sardanistes van emetre diferents comunicats amb els quals volem començar el programa d’avui. Són aquests:

“La Confederació Sardanista de Catalunya, davant els atacs que avui dimecres 20 de setembre estan patint les institucions catalanes, vol fer palès el seu suport al govern de la Generalitat de Catalunya. A més, demanem al món sardanista que se sumi a l’onada de protestes pel que creiem que és inadmissible: l’atac a la democràcia, a les nostres institucions i a les llibertats dels ciutadans del nostre país.

És per això que demanem la difusió als vostres socis i simpatitzants d’aquest manifest, alhora que us emplacem a estar atents a les mobilitzacions i missatges que surtin des del govern i de les pròpies entitats sobiranistes com Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana”.

Per la seva part, la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya va anunciar aquest altre comunicat:

“Els esdeveniments dels darrers dies, i molt concretament les accions que s’han produït aquest dimecres 20 de setembre, han dinamitat tota la prudència de la nostra entitat, atès que ha estat un brutal atac, deliberadament dirigit als drets i llibertats del nostre Poble, assolits amb el sacrifici de molts catalans, i un menyspreu absolut als més elementals principis democràtics, que han de regir qualsevol societat civilitzada dels nostres temps.

És per aquest motiu, que manifestem el més enèrgic rebuig  als instigadors d’aquestes inqualificables accions, impròpies d’una societat civilitzada, al temps que exigim el respecte i la consideració que mereix el poble de Catalunya i les seves institucions”.

Finalment, això és el que va dir l’Agrupament d’Esbarts Dansaires:

“Davant els fets ocorreguts avui on s’han vulnerats principis i drets fonamentals,  l’Agrupament d’Esbarts Dansaires vol manifestar el seu suport al Govern de Catalunya i a totes les institucions que treballen per a que el poble català pugui manifestar lliurament la seva opinió sobre quin ha de ser el futur de Catalunya. De la mateixa manera rebutgem les maneres com l’Estat Espanyol està intentant impedir aquesta lliure manifestació desitjada per una gran majoria de catalans”.

No cal dir que l’equip de redacció de l’Un dos i seguit, ens solidaritzem plenament amb aquests missatges.

dijous, 28 de setembre de 2017

Espai per ballar

[Un dos i seguit, 15-9-17]

El món de les colles de competició, tot i que des de fa uns anys ha patit una contundent minva en el nombre de grups actius, fa un temps que manté una xifra força estable i, sobretot, un nivell mitjà de qualitat realment molt alt. Aquests dos aspectes, entre altres, han portat a un altre canvi: el que en podríem dir d’escenografia dels concursos, que ha passat de fer-se en grans espais tipus camps de futbol, atapeïts de colles, a cercar llocs més reduïts però més propers a la gent dels pobles i ciutats i al nucli de les respectives festes majors, quan és el cas.

Això ha comportat problemes, sobretot de cara a que les colles ballin amb prou espai i que els jurats puguin realitzar la seva tasca amb normalitat, només possible si tenen prou visibilitat de totes les colles, analitzar el seu ballar i comparar-les. El bullici dels nuclis urbans complica, també, que les colles puguin escoltar com cal la música.

Un bon exemple el varem tenir diumenge passat a Canet de Mar, en un concurs del Campionat de Catalunya per a les colles juvenils, molt ben organitzat, però amb evidents problemes d’espai que van obligar a improvisar una tanda més de sardanes, així com els esmentats problemes d’audició per a les colles més allunyades de la cobla, situada en un extrem d’un recinte allargat.

Aquest de Canet era el primer concurs a la vila després de molts anys i hauran de plantejar-se solucions per a properes edicions. El de Tarragona, que aquest diumenge arribarà a la 70a edició ininterrompuda, crec, ha anat itinerant per diferents punts de la ciutat i semblava que havia trobat una ubicació excel·lent a la plaça Corsini: cèntrica, amb espai més que suficient, una superfície gairebé perfecta i sense problemes de sorolls. Per raons prou conegudes no va ser possible seguir fent el concurs en aquest lloc i l’any passat i aquest s’ha optat pel capdamunt de la Rambla Nova. Ideal pel que fa la visibilitat més enllà dels directament interessats, encara que de complicada gestió de l’espai i l’aspecte auditiu de qualitat raonable si es garanteix tallar el trànsit.

L’any passat la majoria dels participants en van sortir contents d’aquesta ubicació, encara que la intenció dels organitzadors –el Casal Tarragoní i l’Ajuntament- era tornar a la plaça del Mercat. De moment, les obres segueixen i es manté la cita a la Rambla i amb l’atractiu de saber que és vàlid, a més del Territorial de Tarragona, per a les colles del grup A del Campionat de Catalunya Gran, és a dir, el bo i millor del moment actual.

dimarts, 12 de setembre de 2017

Menys acomplexats i més decidits

[Un dos i seguit, 8-9-17]

Que les entitats sardanistes i una part important dels seus membres sempre han estat compromesos amb tot allò que succeeix a la societat, al seu entorn, és una realitat, encara que no sempre això ha estat prou visible com caldria. Des d’un punt de vista històric, se’n podrien posar molts d’exemples i segur que trobaríem força persones que encara en recorden de l’època franquista i de la transició. Però només cal recordar que un dels esdeveniments més destacats que hi ha haver, en el seu moment, de suport a la gent de Bòsnia durant la guerra que els va afectar de manera molt especial, va ser promoguda pel sardanisme.

No ens ha d’estranyar, doncs, que ara, els sardanistes i la gent dels esbarts també estiguin decididament compromesos amb el procés polític que s’està vivint a Catalunya. Ara, a més de les accions concretes individuals i col·lectives, ho fan amb prou coratge com per expressar-ho des de la Confederació Sardanista de Catalunya o l’Agrupament d’Esbarts, participant, a més, de diverses maneres en moltes iniciatives. Ja és tradicional la participació a les grans manifestacions de la Diada Nacional, on se’n ballen de sardanes, s’organitzen autocars quan cal i, fins i tot, es forma una cobla exprés per als actes centrals amb un repertori específic. Les ballades habituals d’aquests dies arreu del territori s’adeqüen per tal de facilitar la participació als actes unitaris i el Campionat de colles fa un parèntesi precisament en el moment àlgid del seu calendari.

Enguany, a més, s’hi afegeix la data de l’1 d’octubre, dia buit d’aplecs i concursos –convenientment traslladats a altres dates- i poques ballades, tal i com es va fer pel 9 de novembre. Aquell dia, recordem-ho, sí que es van fer ballades improvisades (entre altres llocs, a Tarragona) al davant de col·legis electorals en suport a l’esperit de la jornada. Fins i tot, una colla barcelonina de nova creació va adoptar el nom de “9 de novembre” i segueix exhibint-lo arreu on balla.

Una dinàmica que, com deia, no és nova, però que ara es mostra molt menys acomplexada i més decidida. Com el conjunt del país pel que fa al seu futur, en definitiva. 

dilluns, 31 de juliol de 2017

L'agenda de l'Un dos i seguit

Indiquem els principals aplecs i concursos de colles d'arreu del país, així com les ballades de sardanes i actuacions d'esbarts a les comarques de Tarragona

APLECS


Dissabte 26
- 16è aplec de Santa Maria de Besora. Tarda, al Pla de Teia. Cobles: La Principal del Llobregat i Jovenívola de Sabadell.
- 44è aplec de Premià de Mar. Tarda, a la plaça de la Vila. Cobles: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Premià, Jovenívola de Sabadell i Marinada. Amb concurs de colles improvisades.
- 37è aplec de Cambrils. A 2/4 de 7 a la tarda i a 2/4 d’11 de la nit, al Parc del Pescador. Cobles: Reus Jove i La Principal de Tarragona. En cas de mal temps, al Palau d'Esports

Diumenge 27
- 45è aplec de Peralada. Matí i tarda, als Jardins del Castell de Peralada. Cobles: Ciutat de Girona, Mediterrània i Bisbal Jove

Dilluns 28
- 40è aplec de Navàs. Tarda i nit, a la plaça de l'Ajuntament. Cobles: Mediterrània, La Principal de Berga i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Dissabte 2 de setembre
- 39è aplec de Martorelles. Nit, a la Masia de Can Carrancà. Cobles: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Vila d’Olesa i Ciutat de Girona.
- 7è aplec d’Alguaire. Tarda, a la plaça de la Sardana. Cobles: Vents de Riella i Contemporània.

Diumenge 3
- 42è aplec d’Argelers. Matí i tarda, al pàrquing dels pins, a la platja. Cobles: Tres Vents i Nova Germanor.
- 30è Aplec dels Pirineus, a Encamp. Matí i tarda, a la plaça dels Arínsols. Cobles: Flama de Farners i La Principal del Llobregat.
- 36è aplec de Berga. Matí i tarda, a la plaça Viladomat. Cobles: Ciutat de Manresa, Berga Jove i Lluïsos de Taradell.
- 50è aplec de Ripollet. Matí i tarda, al Parc Gassó Vargas. Cobles: Jovenívola de Sabadell, Bisbal Jove i Marinada.
----------------------------

BALLADES DE SARDANES


Dilluns 21
- 20 h. Santa Coloma de Queralt. Plaça Major. Cobla: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Dijous 24
- 13 h. El Masroig. Cobla: Reus Jove.

Divendres 25
- 18.30 h. Móra d’Ebre. Plaça de Dalt. Cobla: Reus Jove.
- 22 h. Calafell. Confraria de Pescadors. Cobla: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Dissabte 26
- 18.30 h. Riba-roja d’Ebre. Cobla: Cossetània.

Diumenge 27
- 12 h. Prades. Cobla: Reus Jove.
- 19.30 h. El Vendrell. Rambla. Cobla: Contemporània.

Dilluns 28
- 13 h. L’Arboç. Cobla: Contemporània.

Diumenge 3
- 12 h. El Vendrell. Plaça Nova. Cobla: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Acte dins la sisena Trobada de colles veteranes. Després, dinar de germanor i ball.

----------------------------

CONCURSOS DE COLLES

Diumenge 27
- 19 h. Alió. Escoles. Territorial Comarques Tarragonines i colles lliures. Cobla: Cossetània.

Dissabte 2 de setembre
- 17 h. Encamp. Plaça dels Arínsols. Colles lliures. Cobla: Flama de Farners.
- 18.30 h. Vilanova de Bellpuig. Plaça Catalunya. Campionat de la Terra Ferma i colles lliures. Cobla: Bellpuig Cobla.
- 22 h. Olot. Plaça de Braus. Territorial Girona i colles lliures. Cobla: La Pral. d’Olot.

Diumenge 3
- 12 h. Les Borges Blanques. Plaça de la Constitució. Campionat de la Terra Ferma i colles lliures.

-----------------------

CONCERTS

Divendres 25
- 17 h. Móra d’Ebre. Residència Natzaret. Cobla: Reus Jove.

Diumenge 3 de setembre
- 18 h. El Vendrell. La Lira Vendrellenca. Cobla: Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. Acte dins la sisena Trobada de colles veteranes.


Tots ho són de sardanistes

[Un dos i seguit, 28-7-17]

L’estiu d’enguany haurà estat ben matiner, tal i com tots sabem perquè ho hem patit. La xafogor va fer-se notar quan semblava que encara no tocava i ha incrementat, doncs, els dies característics d’aquest moment de l’any en què ens trobem, ara sí, a finals de juliol i primers d’agost. Paradoxalment, és ara quan sembla que hi ha més sardanes arreu, una activitat procliu a generar grans suades, per poc que ens hi posem. Potser les colles de competició no tenen gaires concursos –algunes sí que es dediquen a fer exhibicions, les molt sofertes- i les ballades es desplacen de les ciutats a les zones turístiques, però és evident que això i les moltes festes majors que aquests dies es multipliquen arreu del país fan que de ballades n’hi hagi moltes.

I si pareu atenció a aquestes ballades veureu que és força habitual que també canviï bona part del públic. Podreu veure ballar gent que la resta de l’any no mouria ni un dit per anar expressament a on sigui que facin sardanes, però quan s’ho troben allí on estiuegen o hi ha anat viatjant de vacances, fins i tot s’ho passen bé ballant alguna que altra sardana. En ocasions, aquest tipus de sardanistes de temporada són ben nombrosos, omplint places i passejos, a vegades fent el que poden o altres descobrint que “on n’hi ha hagut sempre en queda”, quan es tracta d’actius balladors en altres èpoques. I aquí no hi volem mostrar ni burla ni sarcasme, senzillament constatar un fet, una realitat que, al capdavall, és bonic que sigui així.

Hem d’entendre que la sardana, com a dansa viva i popular que és no s’ha de basar, només, en els més fidels, que cal que hi siguin i com més millor, sinó també en aquells altres que, en un moment donat, encara que sigui molt ocasional i quan ni ells mateixos s’ho esperen, senten la necessitat d’obrir rotllana, agafar les mans de dues persones i deixar que els peus vagin fent curts i llargs al compàs de la música d’una cobla. I, ja dic: tant se val si és un vellet que prou feines pot moure el cos, si és una nena que s’inventa passos o és un adolescent que tracta de recordar allò que va aprendre en aquell curset a l’escola; si balla una sardana o només dues tirades... tots ho són de sardanistes. Tant de bo n’hi hagi molts a les moltíssimes sardanes que aquest estiu es ballaran a mil i un racons del país. 

dijous, 27 de juliol de 2017

“A veure si se’n cansen aviat”

[Un dos i seguit, 21-7-17]

L’activitat sardanista segueix desenvolupant-se, a la ciutat de Tarragona, de manera prou digna, ateses les circumstàncies. S’hi fan ballades, un concurs de colles, dos aplecs, algun concert... Disposa de dues cobles d’un nivell prou bo, de diverses colles de competició que, realment, ho són de competitives, hi ha diversos compositors amb una obra que, en algun cas, és força coneguda i acceptada arreu del país...

Naturalment, tot podria anar molt millor, tant per la quantitat d’activitats com per la qualitat d’aquestes. Però que no se’ns interpreti malament això darrer: la qualitat millorable no es refereix a l’obra dels autors de sardanes, pel nivell de les colles de concurs ni per les interpretacions de les cobles. La diferència de qualitat la veiem quan comparem les ballades tarragonines del cicle d’estiu, per exemple, amb les d’altres poblacions com, sense anar més lluny, el Vendrell, posem per cas. A banda de programar-ne moltes més (com enyorem aquells cicles a la Rambla que anaven de finals de juny a Santa Tecla!), a la capital del Baix Penedès tenen cura tant dels músics com dels balladors: llum per a veure els músics i que llueixin i, també, per tal que ells vegin bé les particel·les; hi ha cadires per al públic, megafonia, es fa propaganda... No són detalls gaire costosos, però que ajuden a fer que la festa sigui més reeixida.

Ben diferent és la situació a Tarragona, on el suport municipal és mínim, limitant-se a una subvenció que ha obligat a anar retallant el cicle, fins al punt que costa anomenar-lo així, i la col·locació de l’entarimat, prèvia sol·licitud i abonament de taxes. A l’hora de la veritat, la imatge dels músics quan fosqueja és més aviat trista són ells els que han de procurar-se la il·luminació per veure allò que han d’interpretar. A la diguem-ne “pista de ball”, costa retenir el públic més enllà dels més devots, ja que els bancs i els parterres de la Rambla aviat s’omplen. Pel que fa la difusió de l’acte, fora de la que puguin fer els mateixos sardanistes és nul·la. No veureu ni escoltareu cap esment per cap mitjà, contrastant amb les campanyes que realitzen d’altres ajuntaments com els de Salou, Calafell o el ja esmentat del Vendrell, per seguir sense moure’ns d’un entorn proper, que inclouen les ballades a les respectives campanyes d’estiu, tant en els programes i cartells que es difonen arreu, com en les corresponents notes de premsa.

Sap greu dir-ho, però la sensació és, clarament, que aquesta activitat no la consideren pròpia i més aviat fa nosa. “A veure si se’n cansen aviat”, deuen pensar.